Un nou atemptat terrorista ens ha sacsejat. Aquest cop a la mediterrània ciutat de Barcelona. Al passeig més concorregut i popular de la ciutat, la Rambla, que uneix la plaça de Catalunya amb el port. A les Rambles un pot trobar persones de totes les nacionalitats, ètnies, cultures, llengües… és un espai cosmopolita, pluricultural, multiracial, ple de vida i diversitat. Un espai inclusiu on tothom hi té cabuda. Precisament la gran diversitat de gent és el seu segell més característic. Ens ha colpejat fortament aquesta recent massacre. Com també ens va colpejar l’ànima els morts a França, Turquia, Alemanya, Egipte, Síria, Bèlgica, Afganistan, Estats Units, Algèria, Mèxic, Pakistan, Regne Unit… i tantes altres morts innocents de totes les latituds, ja sigui per fanatismes religiosos o interessos geopolítics, econòmics, ideològics…

És un fet que quant més allunyat estigui geogràficament de nosaltres el que ha passat, menys ens impacta. No obstant això, més enllà que cap conegut, amic o familiar hagi estat víctima de la tragèdia, la veritat és que a tots, d’una manera o altra, ens toca. El típic “tots som” vol assenyalar precisament que a tots ens toca la mort de cada persona innocent, encara que no la coneguem. Formem part de la gran família humana, som germans en l’existència. Habitem un mateix sòl, respirem el mateix aire, som fruit de la mateixa onada de la història.

Els espais de solitud i silenci personal per a la trobada amb nosaltres mateixos possibiliten entrar al pou interior i descobrir que l’aigua que alimenta el teu pou procedeix de la mateixa napa subterrània que nodreix el pou de cada un dels éssers humans. Existeixes podent no haver existit i existeixes amb altres, al costat d’altres que, igual que tu, tenen dret a ser respectats i estimats pel sol fet d’existir.

Hi ha pena, tristesa, dolor… però no podem donar cabuda en el nostre cor ni a la por, ni a la ràbia, ni al ressentiment. Ja que això seria el màxim triomf dels terroristes. La por, paralitza. La ràbia i el ressentiment són el germen d’una espiral de violència i venjança. Per construir la pau no podem respondre amb la mateixa moneda. Els gestos de solidaritat que s’han donat davant aquest tràgic succés mostren l’altra cara de la moneda. Centenars de donants de sang, persones que s’ofereixen per fer d’intèrprets de les víctimes estrangeres i als seus familiars, taxistes portant gratis als passatgers a casa seva. En un tweet llegeixo: “La meva mare estava a dos carrers de la Rambla. Un taxista marroquí l’ha portat gratis a casa i li ha dit que no tots són iguals”.

Les Rambles desemboquen a la Plaça del Portal de la Pau. Que aquest fet sagnant ens doni més força per posar els fonaments que possibiliten la concòrdia i la convivència pacífica des del reconeixement de la comuna pertinença a la gran família humana.

Lourdes Flavià és responsable de la Murtra Santa María del Silencio (Xile) – (Article publicat a:  http://murtra.org/)