El Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat recentment l’avantprojecte de llei de memòria democràtica. Una llei que s’inspira en les directrius de l’ONU sobre el dret a la memòria en els quatre eixos en que es despleguen, això és, veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. El nostre director, Jordi Palou Loverdos, com expert en la matèria i ex director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, va oferir el seu punt de vista sobre l’avantprojecte en una entrevista a “La màquina del temps” de Ràdio Nacional de España (RNE-Radio4).
Segons explica Jordi Palou Loverdos en aquesta entrevista, tot considerant els postulats de la Carta de la Pau dirigida a l’ONU l’avantprojecte estatal de llei de memòria democràtica proposa alguns avenços en els eixos de la justícia i reparació, ja que preveu declarar nuls de ple dret els judicis sumaris realitzats durant franquisme la dictadura franquista, entre d’altres mesures. Però l’avantprojecte es queda curt en el seu abast en els eixos d’establiment de veritat i garanties de no repetició, tal i com recomanava en el seu informe el relator especial de l’ONU, Pablo de Greiff, en el seu informe “Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició” realitzat després de la seva visita a l’estat Espanyol el 2014. No es pot oblidar que Espanya continua essent el segon país (només per darrera de Cambodja) amb més fosses amb restes humanes sense identificar.
No es pot oblidar que la memòria és un dret i que l’exercici d’aquest dret és fonamental per tal de reparar el teixit social malmès, tal com es treballa en el mòdul “Superació d’abusos del passat: transmissió de ressentiments, resolució pacífica de conflictes i convivència social” del Postgrau universitari en Cultura de la Pau, cohesió social i diàleg intercultural UB-FCP del que és professor en Jordi Palou Loverdos.
Per tal de millorar en l’establiment de la veritat caldria estudiar l’establiment d’una comissió de la veritat per poder conèixer i assumir l’abast real dels fets succeïts entre el cop d’estat, la posterior Guerra civil, la repressió de la dictadura i fins després de la mort del dictador, tal i com recomanava el relator especial de l’ONU. Així com també caldria impulsar iniciatives com les Audiències Memorials, un espai d’escolta i respecte de trencament del silenci social davant dels ciutadans i autoritats públiques, on legitimitzar la memòria familiar, la vivència personal de la guerra i la dictadura i donar espai per a la superació dels ressentiments generats.
Tant de bo el debat parlamentari aconsegueixi millorar i enriquir la iniciativa governamental i facilitar el procés de consideració i d’aprovació de la llei de forma que permeti assumir de forma serena les ombres individuals i col·lectives del nostre passat, tot aprovant mesures que serveixin per transformar ressentiments individuals, familiars, col·lectives i històriques que encara condiciones el nostre present.
Des del Parlament de Catalunya s’havia donat una passa endavant amb la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 que impulsava la creació del Memorial Democràtic, des d’on en Jordi Palou Loverdos va iniciar i liderar el projecte de les Audiències Memorials. I així es conclou en l’informe “Diagnosi del Pla de drets humans de Catalunya Dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició” encarregat pel Síndic de Greuges. El Parlament de Catalunya té també el repte d’aprovar una nova llei de memòria democràtica que permeti avançar en el dret a la memòria que permeti elevar la qualitat democràtica del país.
La Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU impulsa iniciatives per pacificar entorns i millorar la convivència social des de totes les seves variants, treballant en projectes de transformació social com el programa Vitamina, proposant projectes de diàleg per afrontar conflictes com l’Ésser en Pau, o recolzant la reedició de les Audiències Memorials per superar ressentiments del passat.
