“Audiències memorials: Trencant el silenci sobre la guerra civil i la dictadura franquista” tanca el cicle de “Memòria, resiliència i superació de ressentiments de guerres i dictadures”

El cicle “Memòria, resiliència i superació de ressentiments de guerres i dictadures” va tancar-se l’11 de març amb l’acte “Audiències memorials: Trencant el silenci sobre la guerra civil i la dictadura franquista” on vàrem poder escoltar els testimonis de Roser Rojas, com a descendent de víctimes de la Guerra Civil i també neboda del segon […]

El cicle “Memòria, resiliència i superació de ressentiments de guerres i dictadures” va tancar-se l’11 de març amb l’acte “Audiències memorials: Trencant el silenci sobre la guerra civil i la dictadura franquista” on vàrem poder escoltar els testimonis de Roser Rojas, com a descendent de víctimes de la Guerra Civil i també neboda del segon alcalde de Sant Joan de Vilatorrada durant la dictadura franquista que no va avalar al darrer alcalde republicà de la localitat Agustí Soler, fet que va causar l’execució d’aquest al Camp de la Bota a finals de l’any 1939, i Jordi Pesarrodona, com a net de perpetrador durant la guerra civil, en concret, el màxim responsable del Comitè Revolucionari que va causar 10 morts violentes a Sant Joan de Vilatorra. Així com vàrem poder escoltar les explicacions de Daniel Fernández, com a autor del documental sobre les Audiències Memorials i Mireia Vives, com a facilitadora de les Audiències Memorials, junt amb en Jordi Palou-Loverdos. Va donar la benvinguda a l’acte la Dra. Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la Facultat Pere Tarrés- Universitat Ramon Llull. I el diàleg va ser facilitat i conduit per Jordi Palou-Loverdos, Director i Membre del Patronat de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.
Unes 70 persones van assistir al segon i últim acte del cicle per escoltar de primera mà l’experiència catàrtica que suposen les Audiències Memorials. Els facilitadors de les Audiències Memorials, Mireia Vives i Daniel Fernández, van exposar el mètode usat per convertir aquests esdeveniments en un espai d’escolta i respecte de trencament del silenci en públic davant dels ciutadans i autoritats públiques, on legitimitzar la memòria familiar, la vivència personal de la guerra i la dictadura i donar espai per a la superació dels ressentiments generats. També vàrem poder escoltar el testimoni de Jordi Pessarrodona, un dels testimoniatges presentats a l’Audiència Memorial de Sant Joan de Vilatorrada, qui va poder demanar perdó als descendents de les víctimes executades per el seu avi , qui actuava com a membre del comitè revolucionari. Roser Rojas, també testimoni de l’Audiència Memorial de Sant Joan de Vilatorrada, explicà com les filles del darrer alcalde republicà tenien por d’ella per ser de la família que havia propiciat la mort de l’avi ex alcalde republicà del poble i gràcies a l’Audiència Memorial havia pogut normalitzar la relació amb les seves veïnes i promoure la rehabilitació de la figura de l’Alcalde executat. Al final del diàleg hi va haver diverses intervencions del públic assitent, qui va palesar com totes les persones estan directa o indirectament afectades pels fets ocorreguts durant la Guerra Civil i/o la posterior dictadura franquista.
El cicle “Memòria, resiliència i superació de ressentiments de guerres i dictadures”, organitzat per la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU i la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, ha sigut un èxit d’assistència i de visibilització de la necessitat de trencar silencis i promoure el diàleg per a la superació real dels ressentiments generats com a conseqüència de guerres i dictadures. La 1primera jornada del cicle va estar centrada en la segona guerra mundial amb l’acte “Memòria a 4 veus de la segona guerra mundial” on vàrem poder escoltar els testimonis de fills de deportats francesos a camps de concentració alemanys i fills de militars de les SS, mentre que la segona i última jornada es va centrar en la memòria històrica del nostre poble sobre la guerra civil i la dictadura franquista.
La necessitat de portar a terme aquest cicle de dues jornades on donar veu a experiències de reconciliació i pacificació individual i col·lectiva és un objectiu clau per a la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU. Una entitat que treballa a favor de la Pau, oferint propostes concretes que contribueixin a edificar la pau, proposant respostes a conflictes socials i desenvolupant oportunitats per a enfortir la convivència pacífica entre persones i comunitats; respostes i oportunitats de pacificació com les que s’han pogut escoltar durant aquestes dues jornades del cicle.

 

Entrevista Jordi Pesarrodona a Ràdio Estel, La revista

Material documental

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha loading...