El cicle “Memòria, resiliència i superació de ressentiments de guerres i dictadures” va iniciar-se el 4 de març amb l’acte “Memòria a 4 veus sobre la segona guerra mundial” on vàrem poder escoltar les vivències de Jean-Michel Gaussot, Yvonne Cossu-Alba , descendents de membres de la resistència francesa a l’ocupació Nazi de França i deportats francesos al Camp de concentració de Neuengamme (Hamburg, Alemanya), Barbara Brix i Ulrich Gantz (descendents de militars de les “SS” Nazi). Va donar la benvinguda en Josep Oriol Pujol i Humet, Director General de la Fundació Pere Tarrés i la Dra. Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa de la mateixa Fundació va introduir l’acte. El diàleg va ser facilitat i conduit per Jordi Palou-Loverdos, Director i Membre del Patronat de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.
Memòria a 4 veus sobre la segona guerra mundial ens apropa a les experiències personals i familiars d’aquestes quatre persones en relació amb els actes que els seus pares van portar a terme abans, durant i després de la segona guerra mundial. Les diverses intervencions en el diàleg van posar de manifest el patiment, el sentiment de culpa, la por, el silenci dens, les dificultats de compartir amb les famílies i amics les memòries descobertes, les diverses transformacions en la forma de pensar i sentir en descobrir les experiències d’altres descendents… Totes les emocions viscudes sorgeixen per propiciar el retrobament humà i fomentar la pau i l’amistat.
Prop de 90 persones van reunir-se el 4 de març per escoltar com la Yvonne reconeixia que, després de la detenció del seu pare per la Gestapo i la policia francesa col·laboracionista de Vichy a causa de la delació d’un ciutadà francès de la Bretagne quan només tenia 8 anys, havia estat incapaç de distingir entre Alemanys i Nazis i durant molts anys els havia odiat a tots per igual, i que ja de gran va generar el coratge per viatjar a Alemanya, conèixer el Camp de Neuengamme on havia mort el seu pare i seguir l’estela de la seva mare en la relació amb d’altres descendents de deportats fins a convertir-se en Presidenta d’Honor de l’Amical de Neuengamme. Sentir a la Bàrbara admetre que durant tota la seva joventut havia estat incapaç de preguntar al seu pare res sobre la guerra malgrat les evidents ferides que havia patit en la retirada militar nazi conseqüència del desembarcament aliat de Normandia, i la gran capacitat de resiliència en descobrir i assumir que el seu pare i el seu oncle havien participat en execucions a Ucraïna com a oficials militars Nazi de les SS- Einsantzgruppe C, i la seva voluntat de superar culpabilitats inconscients i atansar-se a les víctimes i reparar els mals causats pels seus antecessors . O l’Ulrich explicant que la recerca de la vertadera història del que havia fet el seu pare després de fer-li preguntes en vida va confirmar les seves intuïcions en posar la seva madrastra a sobre de la taula dues bosses de documentació el dia en que va morir el seu pare, documentació que li va portar a descobrir com el seu pare havia participat com a oficial militars Nazi de les SS- Einsantzgruppe B en afusellaments en massa a Bielorússia i revelant les dificultats d’assimilació d’aquesta informació i la superació d’aquestes dificultats amb l’ajut de víctimes de deportats al Camp de Concentració de Neuengamme. I escoltar com en Jean Michelle, qui mai va conèixer al seu pare detingut per la Gestapo quan la seva mare estava esperant el seu naixement i qui de gran va fer un gran esforç en recerca del seu pare a Alemanya, i com va entendre, després d’escoltar la Barbara i l’Ulrich per primer cop en un acte organitzat pel Memorial de Neuengamme, que els fills de perpetradors portaven un pes molt pesat però que cap d’ells era responsable del que havien fet els seus pares, proposant de fer una iniciativa conjunta per transmetre un missatge de pau a les generacions joves, acordant entre els quatre portar endavant la iniciativa “Memòria a 4 veus”, un missatge de pau compartit entre descendents d’enemics de guerra. Al final de l’acte es va facilitar un diàleg fructífer entre les persones assistents i els intervinents, que va cloure amb un emotiu reconeixement mutu.
Aquest cicle, organitzat per la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU i la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, vol posar en valor, d’una banda, la capacitat de resiliència individual i col·lectiva de persones afectades directament per guerres i dictadures i, de l’altra, compartir iniciatives reals de superació de ressentiments personals, familiars i històrics, que facilita la dilució d’odis i obre el camp a la solidaritat, la compassió i l’esperança.
El dia anterior, 3 de març, Jean-Michel Gaussot, Yvonne Cossu-Alba, Barbara Brix i Ulrich Gantz van compartir les seves memòries a 4 veus amb prop de 150 alumnes de tercer i quart de secundària i primer de batxillerat de l’Escola SIL. Tant els alumnes, com el claustre de Professors com la direcció de l’escola van valorar de forma extraordinària aquesta aproximació vivencial a històries reals que no surten als llibres de text i al final de l’acte es va realitzar un extens i profund diàleg entre els 4 intervinents i les i els alumnes. Va donar la benvinguda na Meritxell Balcells, Directora de l’Escola SIL. El diàleg va ser facilitat i conduit també per Jordi Palou-Loverdos, Director i Membre del Patronat de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.
La Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU és una entitat que treballa a favor de la Pau, oferint propostes concretes que contribueixin a edificar la pau, proposant respostes a conflictes socials i desenvolupant oportunitats per a enfortir la convivència pacífica entre persones i comunitats. Per això, des de la Fundació es va valorar l’oportunitat de portar a terme aquest cicle de dues jornades on donar veu a experiències de reconciliació i pacificació individual i col.lectiva.
Entrevista “Els matins” TV3
Entrevista El periódico
Entrevista “La Vanguardia”
Article d’opinió Diari Ara
Article Cope
Article de Catalunya Religió
Material documental