L’últim Sopar Hora Europea, celebrat el passat dijous 16 d’octubre i organitzat per l’Àmbit Maria Corral, va tractar el tema “Ciutats i pau”. Va ser moderat per Ivan Pera, director de la Fundació Carta de la Pau, qui va plantejar als ponents la pregunta: “Com construir ciutats pacífiques?”. I va ressaltar la importància del compromís de les ciutats amb la pau i la convivència.
Josep Antoni Baron, mestre i exalcalde de Mataró, va obrir les ponències parlant de com amb l’actual comunicació fàcil, ràpida, imminent i efímera, cal plantejar-se el món d’una manera diferent: “La ciutat és més que un ajuntament i s’ha d’anar més enllà de l’àmbit estrictament urbà”. Va remarcar la importància de construir un espai comú on tothom tingui el seu protagonisme i se senti membre de la ciutat.
També va marcar alguns punts de construcció de pau: urbanisme com a eina per fer les ciutats més habitables i més qualitat que permeti la barreja de la gent. Una escola inclusiva i diversa, sense segregació on tots tinguin un projecte comú tot i les diferències, i on es fomentin el respecte i la pau. I una xarxa de ciutadans, és a dir, ciutat com una xarxa de diferents àmbits on les persones formin part de diferents xarxes que s’entrellacen entre elles. A més, cal entendre la diversitat i la complexitat per a una cohesió social.
Jordi Cussó, president de la Fundació Carta de la Pau, va comentar que la combinació ciutat i pau anirà augmentant perquè dos terços de la població viu en ciutats. “La ciutat ha de ser escenari on la humanitat es troba. Contenidors on haurem de donar respostes als problemes”. A més, creu que els éssers humans necessitem dels altres i que no podem sobreviure sols. Finalment, el també director de la Universitas Albertiana va remarcar que la ciutat és un espai on es construeix civisme i civilitat però també violència. “Com podem solucionar els conflictes? Segons com veiem aquestes ciutats i com ens relacionem tindrem ciutats, hostils, altruistes… I coses que serveixen per a una ciutat no serveixen per a una altra, res és igual per a tothom. El futur de les ciutats és una perspectiva d’un projecte comú, però moltes ciutats no l’han tingut”, va argumentar.
A nivell econòmic, Cussó també va destacar que el mercat és un factor molt important i no sempre és constructor de pau. Necessitem polítiques de convivència, ciutats que no s’oblidin d’una gran part de la població, ja que sense equitat no hi ha pau. Els ciutadans han de ser actors no espectadors. I va acabar plantejant una nova pregunta: la ciutat la fem o ens la fan?
Creixen les ciutats
Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau, va parlar de tendències urbanitzadores i efectes i conseqüències d’aquestes. Des de l’any 2008 més del 50 per cent de la població viu en ciutat, per tant, deixem de ser un món rural. I això demana nous reptes i s’han de generar canvis. A més, la població urbana s’ha multiplicat, ja que la gent del camp venen a les ciutats. Hi ha hagut aparició de zones urbanes hiperdegradades. Construïm un continu urbà. I això crea espais de concentració de misèria que formen part de la ciutat. Hi ha desigualtat socioespacial, ja que es fa una distribució espacial segons el poder econòmic de les persones. Això fa que les persones que viuen en espais degradables no surten ni del lloc ni del problema. Si s’expulsa la gent rural cap a les ciutats i aquestes no generen espais de treball, acaben a zones degradades on intenten sobreviure.
Tancà les ponències Josep M. Pasqual, director d’Estratègies de Qualitat Urbana, qui va ressaltar “el conflicte i les contradiccions com a elements necessaris pel procés social”. “Un conflicte que ens porta a la cohesió social i que ens fa avançar cap a la Pau. A més, les polítiques d’austeritat generen gran conflictivitat social. Diferenciar entre recessió econòmica i crisi social ha portat a la desigualtat. Per resoldre-ho des de les ciutats s’han de fer polítiques sobre les desigualtats socials: de renda, de pobresa laboral, capacitat d’accedir al teixit social, segregació i exclusió…”, va explicar.
I va aclarir que hem d’entendre que l’altre no és un adversari, que hem de transmetre coneixement i trencar l’aïllament dels barris tancats en si mateixos. “Una ciutat ha de fer governabilitat de xarxes. Fer projectes comuns, és a dir, construcció col·lectiva. Fer una política que busca l’acord. Hi ha dues claus: el procés i les polítiques macronacionals”. I va finalitzar defensant la importància de canviar el concepte de ciutat, que ha de fer d’enllaç comunicador dels pobles amb el món.
El Sopar va concloure amb un col·loqui amb moltes aportacions que van fer el sopar més enriquidor, gràcies a la participació per parts dels assistents i les respostes entenedores per part dels ponents.